RUTA PELS ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE

Una ruta de dos dies per a sortir d'un llarg silenci i recordar el que va significar la Batalla de l'Ebre per a tota una generació de persones que volien construir una societat més justa per a ells i per a tots nosaltres.
Una ruta per a entendre el patiment d'un poble que durant 115 dies va haver de patir els efectes d'una guerra desigual provocada per l'aixecament feixista en contra de la voluntat popular.

BENISSANET : Refugi de la plaça de la Font Gran

Refugi construit pels soldats republicans amb l’ajuda de les dones del poble.
Fins l’any 2007 , quan en fer obres en una casa es descubrí , ningú n’havia dit res.
El llarg silenci de la postguerra va continuar fins que s'obrí el refugi.

CORBERA D’EBRE:
Visitem primer el "Centre d’Interpretació 115 dies", en record als dies que durà la Batalla de l’Ebre, amb panells digitals i audiovisuals on s'explica amb detall tota l'evolució de la batalla, els efectes en la població i el context històric.

Al costat del poble nou de Corbera , a la part més alta , es pot visitar el Poble Vell de Corbera conservat tal com va quedar després dels bombardejos.

MIRADOR SOBRE LA SERRA DE PÀNDOLS. Cota 705 . Mirador amb una excel·lent panoràmica sobre la zona dels combats.
En aquest indret hi ha el Cub de la Pau: Monument erigit pels supervivents de la Lleva del Biberó.

MÓRA D’EBRE. Castell sobre el riu Ebre. Situat en una terrassa fluvial fou important en les guerres carlines .
En el segle XIX fou habilitat com a caserna de la Guàrdia Civil fins el 1938 que fou bomberdejat per l’aviació rebel.
En el castell s’hi instal·là bateria antiaèrea republicana per a defensar els ponts republicans.
A l’entrada del castell hi podem visitar un refugi.

ELS REFUGIS ANTIAERIS A FLIX

A Flix, durant la Guerra Civil, hi van haver fins a 9 refugis, 5 al nucli urbà, 3 dins del complex industrial i el dels pontoners que construiren el pont de ferro. Durant els treballs de construcció dels refugis urbans, el túnel del ferrocarril, de 257 metres, fou utilitzat temporalment com a refugi antiaeri, sobretot mentrestant es construïen els veritables refugis.

A la fotografia hi podem veure una pàrt de l'interior del refugi del carrer Sant Josep.

Panoràmica del meandre de l'Ebre al seu pas per Flix.

Hem pogut constatar en primer lloc l'impuls donat des de l'anterior governn d'esquerres de la Generalitat a la recuperació de la memòria històrica i per altra banda l'esforç molt sovint voluntarista per part d'ajuntaments i de moltes persones per a contribuir a donar a cpnèixer una part silenciada de la nostra història.

Una crescuda del Congost ha tornat a fer saltar les alarmes al barri del Pedregar

Avui, 15 de març , el Congost ha omplert tot el seu cabdal i ha arribat al límit en arribar al nou pont del TGV.
El problema avui ha estat el mal estat en que es trobava el llit del riu a causa de les obres del nou pont que s'està construint pel pas del trens d'ample ibèric i les pilastres del pont provisional que encara segueixen obstaculitzant el pas de l'aigua.
Fa molt de temps que s'està reclament que es protegeixi aquesta zona amb algun tipus de protecció i cal netejar urgentment el llit del riu.

Bones festes !!

No és això, no, sr. Maragall

Ahir dijous el Departament d'Educació de la Generalitat ens va notificar que havien decidit eliminar dues places del CRP de Sant Celoni, de 3 en quedarà 1. Tot i que reconeixen que hem fet una bona feina i que la nostra tasca és important pels centres, sembla ser que el sr. Maragall ha decidit reduir les places del SEZ, perquè no té diners i li falten mestres als centres. I la retallada grossa ha caigut a  les persones que estem donant suport i assessorament, dia a dia,al professorat del centres educatius per aconseguir millorar l'aprenentatge dels seus alumnes malgrat les les dificultats i la manca d'horitzons i de recursos del nostre Departament d'Educació.


Tot i que laboralment no podem queixar-nos, els funcionaris tenim el privil·legi de tenir la feina assegurada, és realment decebedor que en pocs dies tot el projecte d'acompanyament als centres en assessorament i formació , en la implementació de l'1X1 i TAc als centres, etc que fins ara ens havien fet creure i que ens havíem cregut que era prioritari, i que s'havien concretat en plans de treball amb els centres educatius, ara de cop i volta els nostres responsables polítics s'ho carreguen amb criteris únicament economicistes.

És realment decebedor , com ho és per al conjunt del professorat que està bregant cada dia a l'escola amb més dificultats i sense veure un model d'educació pública clara per a Catalunya.

Sembla mentida que el PSC encara no hagi entés que portem un endarreriment respecte a Europa en recursos socials per a l'educació. Com pot ser que el nostre conseller encara no s'hagi assabentat que un projecte educatiu s'ha de bassar sobre un procés de diàleg, de negociació conjunta amb tota la comunitat educativa.

I el més fotut de tot és que davant el comentari cada vegada més generalitzat en el món de l'educació de "aquests fan el que CiU no s'havia atrevit a fer, potser millor que tornin" se t'acaben les ganes de discutir-ho.

Realment la política educativa del sr. Maragall cada vegada és més coincident amb la que vam tenir durant vin-i.cinc anys amb el govern de la dreta, sembla una mala còpia.

No és això no, sr Maragall , ni la lletra  ni l'esperit del pacte del Tinell.

PROJECTE D’INTEGRACIÓ URBANA DE MONTMELÓ DEL SOTERRAMENT DE LA VIA FÈRREA

En el darrer Ple de l’Ajuntament del 23 de febrer hem aprovat el Projecte urbanístic que defineix com ha de ser la integració del soterrament de les línees del ferrocarril i TGV a Montmeló.
Aquest no és el projecte del PSC, ni d’ICV-EUiA , ni del govern ni de l’oposició . És i ha de ser el projecte de tothom,.És el resultat de molts anys de reivindicació , de lluita i de treball de tot el poble de Montmeló. És el resultat de la lluita unitària de totes les persones de Montmeló. Al llarg d’aquest llarg i dificultós procés tothom hi ha dit la seva , tothom hi ha aportat alguna cosa, des de la coincidència o des de la crítica , però totes les aportacions , totes les crítiques , totes les accions han configurat aquest projecte.
Ha estat un llarg camí el recorregut des de la visita del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, quan encara l’horitzó era molt negre. Recordo que en la seva visita a Montmeló , al cap de pocs mesos de ser conseller, en Salvador Milà ens oferia el seu compromís de treball per aconseguir la integració i ens donava ànims per a lluitar per aconseguir un soterrament que integrés i millorés l’urbanisme de Montmeló. Eren els inicis de la mobilització popular.
Avui amb l’aprovació del projecte deixarem de dir com volem o com ens agradaria el soterrament, perquè amb aquesta aprovació pel Ple passem a tenir una norma urbanística que concreta i defineix què cal fer, com s’ha de fer i com es finançarà. Fem aquesta aprovació en un moment en el qual encara la ciutadania de Montmeló pateix les molèsties de les obres , amb la percepció de que no totes són inevitables. A partir d’ara caldria explicar a tota la ciutadania que ja tenim un horitzó més ben definit i que haurà valgut la pena , deixarem en aquest proper anys un Montmeló de molta més qualitat urbanística i ambiental.

Però de la mateixa manera que per arribar a aprovar aquest Projecte fins ara hi ha hagut molt debat polític a partir d’ara l’Ajuntament hauria de fer un gran esforç per a informar a tota la població del que suposarà l’execució d’aquest projecte.

En tots aquest procés el nostre grup polític hi hem posat totes les nostres energies i tot el nostre treball al costat de les associacions i de la població i també des del govern. Aquest ha estat un eix prioritari dels darrers 20 mesos de govern. Ha estat un treball laboriós , a vegades satisfactori en d’altres no tant , però mai hem defallit. Una de les darreres coses aconseguides fou el soterrament la integració del Pedregar i de l’Escorxador.
Globalment diem que aquest és un bon projecte, perquè`:

 Integra i millora la qualitat urbanística del nostre poble.

 Comunica els carrers de banda i banda

 Comunica barris , Escorxador i Pedregar

 L’espai del passeig és un valor afegit, i ha de tenir un valor paisatgístic i social de primera magnitud

 Dóna resposta al dèficit d’aparcaments

 Una millora en infraestructures de comunicacions: tren i autobusos

 Ens comunica amb la Muntanyeta de les Tres Creu, fins ara hi anàvem per la zona industrial

 Millora la mobilitat interna

 Ens aporta reserves d’espais per equipaments culturals, educatius, esportius

 A més dóna una alternativa “com un pla de barris” a la situació dels blocs antics de la Plaça Gran
Però també hi ha algunes coses del projecte que no ens acaben d’agradar i les voldríem millorar:

1. Creiem que aquest projecte no ha de concretar l’equipament més adequat a cada lloc. Això haurà de ser un definició posterior quan es desenvolupi el POUM.

2. Valorem la reducció de zona afectada per equipament a la Plaça Gran, però creiem que la Pl. Gran no s’ha de tancar amb cap construcció.

3. L’emplaçament de la nova biblioteca s’ha de redefinir. Per això creiem que caldrà comptar amb l’opinió dels veïns i veïnes
En definitiva el nostre compromís és de continuar treballant amb la ciutadania per tal que entre tots aconseguim millorar la seva execució.